I aquesta és l'història de com la tranquilité de Lansquenet, un poblet françés, es veu interferida per un vent provinent del nord. Aquest vent que bufa porta de regal una forastera de llavis vermells, que obrirà una xocolateria just per la Quaresma. Sí, per la quaresma, aquests quaranta dies on en la cultura cristiana no es menja ni carn ni dolços, i on en un poblet d'aquesta mena una botique de xocolata s'arruinaria.
CHOCOLAT (English)
CHOCOLAT (Castellano)
La famosa pel·lícula es va estrenar al 2000, just un any després de que l'exitós llibre de Joanne Harris sortís al mercat. El film Anglés s'ha traduït en varis idiomes tot i que originalment és tan Anglesa com Francesa. Encara que es consideri una pel·lícula de comèdia romàntica jo la vaig trobar bastant més que això. De fet em va encantar que tot i tenir una aparença senzilla fos en realitat més profunda.
El poblet françés es troba en ple hivern, precisament a la Quaresma. En les primeres escenes ja podem veure que ens trobem en una població petita, cristiana i clàssica. Cada cul que ocupa un tros de banc és un personatge ben característic. El Noble de turno, la boja que roba, la iaia que no para quieta, el borratxo, la família rica... I quan fan el tercer pare nostre s'obren les portes amb un cop ben fort. Ningú s'espera que l'acompanyant d'aquest Vent sigui una dona vestida de vermell, amb filla i sense marit que a més té la cara d'obrir una xocolateria a l'època de dejuni.
Però com diuen, la curiositat mata el gat i la gent té la temptació d'acostar-s'hi... Qui sap! Potser una mica de cacau i un somriure pot arribar a canviar de cap a peus el curs d'un poblet marcat per la Guerra o pot girar-los en contra de la descarada dona forastera.
"La felicidad. Algo tan simple como un tazón de chocolate o algo tan tortuoso como el corazón. Amargo. Dulce. Vivo
Ara explica com es quedaràn quan acabi la pelicula, però sense revelar absolutament res més. Digues que és una pelicula dolça i maca,
CHOCOLAT (English)
CHOCOLAT (Castellano)
La famosa pel·lícula es va estrenar al 2000, just un any després de que l'exitós llibre de Joanne Harris sortís al mercat. El film Anglés s'ha traduït en varis idiomes tot i que originalment és tan Anglesa com Francesa. Encara que es consideri una pel·lícula de comèdia romàntica jo la vaig trobar bastant més que això. De fet em va encantar que tot i tenir una aparença senzilla fos en realitat més profunda.
El poblet françés es troba en ple hivern, precisament a la Quaresma. En les primeres escenes ja podem veure que ens trobem en una població petita, cristiana i clàssica. Cada cul que ocupa un tros de banc és un personatge ben característic. El Noble de turno, la boja que roba, la iaia que no para quieta, el borratxo, la família rica... I quan fan el tercer pare nostre s'obren les portes amb un cop ben fort. Ningú s'espera que l'acompanyant d'aquest Vent sigui una dona vestida de vermell, amb filla i sense marit que a més té la cara d'obrir una xocolateria a l'època de dejuni.
Però com diuen, la curiositat mata el gat i la gent té la temptació d'acostar-s'hi... Qui sap! Potser una mica de cacau i un somriure pot arribar a canviar de cap a peus el curs d'un poblet marcat per la Guerra o pot girar-los en contra de la descarada dona forastera.
"La felicidad. Algo tan simple como un tazón de chocolate o algo tan tortuoso como el corazón. Amargo. Dulce. Vivo
Ara explica com es quedaràn quan acabi la pelicula, però sense revelar absolutament res més. Digues que és una pelicula dolça i maca,
Comments
Post a Comment